El monestir de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les fou fundat pels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda de Tolosa, a mitjan segle X. Es tracta de la primera comunitat femenina de tradició benedictina que ha existit a la ciutat de Barcelona.
L’església i les dependències originals estaven situades a l’antiga Vilanova de Sant Pere, a l’exterior de la muralla romana. El 16 de juny de l’any 945, el bisbe Guilarà de Barcelona va consagrar l’església. La primera abadessa, possible filla dels fundadors, fou Adelaida de Barcelona (918-993), coneguda com a Bonafilla.
En els seus inicis i fins a finals del segle XVIII, la comunitat va estar formada per membres femenins procedents de les famílies nobles de Catalunya. Al llarg dels anys, la comunitat ha estat testimoni i part de tots els grans esdeveniments ocorreguts a la ciutat de Barcelona.
La inestabilitat política de la primera meitat del segle XIX obligà la comunitat a abandonar el seu monestir diverses vegades i per diferents períodes de temps. Quan finalment es disposaven a retornar, la comunitat es trobà el monestir convertit en presó. L’exclaustració i desamortització dels religiosos de 1835 i, sobretot, la desamortització de Madoz de 1855, feren perdre tota esperança de recuperació. Finalment, quan l’estat enderrocà el 1873 les dependències de l’antic monestir, la comunitat decidí traslladar-se a la seva ubicació actual, al carrer d’Anglí 55, de l’aleshores poble de Sarrià. Les noves instal·lacions foren construïdes sota les directrius de l’arquitecte Antoni Robert, entre 1877 i 1879. L’església del nou monestir es consagrà el 13 d’agost de 1879 i la comunitat s’hi establí de manera definitiva. Després de la Guerra Civil, va ser reconstruïda i es va consagrar de nou el 6 de maig de 1945. L’antiga església, situada a l’actual barri de Ciutat Vella, s’ha mantingut com a parròquia i és l’únic edifici que resta de l’antic monestir.
Abans del Concili Vaticà II, el monestir posà en funcionament un taller d’ornaments que ha arribat als nostres dies. Més endavant, obrí també una copisteria, un taller d’enquadernació i un taller de restauració de document gràfic. D’aquests tres, només el darrer continua en funcionament. Les instal·lacions del monestir també acullen l’arxiu de la comunitat, que des de 2012 està gestionat pel Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines (SAF), juntament amb l’Arxiu del monestir de Sant Daniel de Girona i l’Arxiu del monestir Sant Benet de Montserrat.
Actualment, a més dels oficis litúrgics que s’hi duen a terme, el monestir ofereix un servei d’hostatgeria; diverses activitats, com cursos de cal·ligrafia i de formació espiritual; i col·labora amb iniciatives socials com el Banc dels Aliments i el centre Assís.
Taller de Restauració de Document Gràfic 