FAQ sobre Conservació-Restauració

Per intentar resoldre tots aquells dubtes que pugui haver al voltant de la professió de Conservador-Restaurador, a continuació us presentem un recull de preguntes freqüents:

No dubteu a contactar-nos per resoldre qualsevol dubte.

Què vol dir «conservar»?

Segons les directrius professionals establertes per ECCO (Confederació Europea d’Organitzacions de Conservadors-Restauradors) el 2002, podem definir i diferenciar dos tipus de conservació:

  • Conservació preventiva: engloba totes aquelles accions que no es realitzen directament sobre l’obra. El seu objectiu és retardar el deteriorament i prevenir el dany creant les condicions òptimes per a la preservació del patrimoni cultural mentre sigui compatible amb el seu ús social. La conservació preventiva també s’encarrega de vetllar per una manipulació, transport, ús, emmagatzematge i exposició correctes. També pot incloure accions relacionades amb la producció de facsímils amb la finalitat de preservar l’original.
  • Conservació: engloba totes aquelles accions que es realitzen directament sobre l’obra amb l’objectiu d’estabilitzar el seu estat i retardar deterioraments posteriors.

Què vol dir «restaurar»?

Segons les directrius professionals establertes per ECCO el 2002:

  • Restauració: engloba totes aquelles accions que es realitzen directament sobre el patrimoni cultural malmès o deteriorat, amb l’objectiu de facilitar la seva percepció, apreciació i comprensió, respectant en la mesura que es pugui les seves propietats estètiques, històriques i físiques.

En termes pràctics, això implica que els restauradors s’hauran de regir sempre per una sèrie de pautes i de criteris a l’hora de dur a terme la seva feina:

  • Els materials emprats per realitzar les restauracions hauran de complir sempre el criteri d’estabilitat. És a dir, hauran de ser tan compatibles amb els materials originals com sigui possible i s’hauran de mantenir el màxim d’inalterables en el temps.
  • Els materials emprats en la restauració hauran de complir el criteri de reversibilitat. És a dir, tots aquells materials que es facin servir per restaurar un objecte s’hauran de poder enretirar en cas de ser necessari i sense que això suposi un perjudici per a l’obra original.
  • Les intervencions dutes a terme hauran de seguir el criteri de llegibilitat. És a dir, hauran de permetre distingir amb facilitat la part original de l’objecte de l’afegida (ja sigui a simple vista o mitjançant tècniques analítiques simples, com la il·luminació ultraviolada). Les intervencions han de permetre apreciar l’objecte de manera aproximada a allò que era en origen, però sense que això suposi crear falsos històrics.
  • Les intervencions en l’objecte s’hauran de regir sempre pel criteri de mínima intervenció. És a dir, no s’intervindrà en l’objecte més de l’estrictament necessari per evitar possibles degradacions futures.
  • Les intervencions hauran de respectar la història de l’objecte intervingut. Així doncs, l’objecte restaurat haurà de conservar els elements originals que el constitueixen (i que encara es conserven), però també aquells elements que li han estat afegits al llarg del temps i que no suposen un perill per a la seva integritat física.

Què és un Conservador-Restaurador?

En termes generals, el Conservador-Restaurador és aquell professional acreditat que disposa dels coneixements i de les habilitats necessàries per intervenir de forma directa i indirecta sobre un objecte d’interès cultural, amb la finalitat de fer-lo perdurar en el temps i d’aconseguir que arribi en el millor estat possible a les generacions futures.

Si volem ampliar i concretar una mica més aquesta definició, ens podem servir d’allò que indiquen les directrius professionals establertes per ECCO el 2002:

  • El Conservador-Restaurador és un professional que té l’entrenament, el coneixement, les habilitats, l’experiència i la comprensió necessàries per actuar amb l’objectiu de preservar el patrimoni cultural per al futur i d’acord amb les consideracions assenyalades a continuació:
    • El paper fonamental del Conservador-Restaurador és la preservació del patrimoni cultural en benefici de les generacions presents i futures. El Conservador-Restaurador contribueix a la percepció, l’apreciació i la comprensió del patrimoni cultural pel que fa tant al seu context ambiental com a les seves característiques físiques i la seva importància.
    • El Conservador-Restaurador duu a terme i es responsabilitza de: el planejament estratègic, l’examen i diagnòstic, l’elaboració dels plans de conservació i de les propostes de tractament, la conservació preventiva, els tractaments de conservació-restauració, i la documentació de les observacions i de qualsevol intervenció.

Quines són les tasques que duu a terme el Conservador-Restaurador?

Segons les directrius professionals establertes per ECCO el 2002, algunes de les tasques del Conservador-Restaurador són:

  • Elaborar l’examen i el diagnòstic de l’objecte a conservar o restaurar. Aquest consisteix en la identificació, la determinació de la composició i l’avaluació de l’estat del patrimoni cultural, la identificació, naturalesa i extensió de les alteracions, l’avaluació de les causes de deteriorament, i la determinació del tipus i extensió del tractament necessari. Inclou l’estudi de la informació existent rellevant.
  • Dur a terme les accions necessàries per conservar l’objecte patrimonial.
  • Dur a terme les intervencions i els tractaments específics necessaris per restaurar l’objecte patrimonial.
  • Documentar la intervenció. És a dir, elaborar un registre escrit i il·lustrat de tots els procediments aplicats a l’objecte i explicar la base lògica de cadascun d’ells. S’ha de presentar una còpia de l’informe al propietari del bé cultural i s’ha de mantenir accessible en tot moment. En aquest document s’ha d’especificar qualsevol requisit posterior per a l’emmagatzematge, manteniment, exhibició o accés al bé. El Conservador-Restaurador manté la propietat intel·lectual de l’expedient, que serà conservat com a referència futura.

A més, també és competència del Conservador-Restaurador:

  • Desenvolupar programes, projectes i prospeccions en el camp de la Conservació-Restauració.
  • Proporcionar consell i assistència tècnica per a la preservació del patrimoni cultural.
  • Preparar informes tècnics sobre patrimoni cultural (excepte qualsevol judici sobre el seu valor comercial).
  • Realitzar investigacions.
  • Desenvolupar programes educatius.
  • Disseminar la informació obtinguda de l’examen, del tractament o de la investigació.
  • Promoure una comprensió més profunda del camp de la conservació-restauració.
  • Mantenir-se actualitzat respecte els últims descobriments i assegurar-se que practica la seva professió d’acord amb el pensament ètic actual.

Quin és el codi ètic o deontològic del Conservador-Restaurador?

Segons les directrius professionals establertes per ECCO el 2003, el codi ètic pel qual s’han de regir els Conservadors-Restauradors s’estableix en els articles següents:

I. Principis generals per a l’aplicació del Codi

Article 1: El codi ètic incorpora els principis, obligacions i comportament que cada Conservador-Restaurador que pertanyi a una organització membre d’ECCO s’ha d’esforçar a seguir en la pràctica de la professió.

Article 2: La professió de Conservador-Restaurador constitueix una activitat d’interès públic i s’ha de practicar en compliment de totes les lleis pertinents i acords nacionals i europeus, particularment en els que es refereixen a propietat robada.

Article 3: El Conservador-Restaurador treballa directament sobre patrimoni cultural i adquireix una responsabilitat amb el propietari, el patrimoni i la societat. El Conservador-Restaurador té dret a treballar sense obstacles respecte a la seva llibertat i independència. El Conservador-Restaurador té dret en qualsevol circumstància a rebutjar qualsevol petició que cregui contrària als termes o a l’esperit d’aquest codi. El Conservador-Restaurador té dret a esperar que el propietari o el custodi li proporcioni tota la informació rellevant respecte al projecte de conservació-restauració (de qualsevol mida).

Article 4: No respectar els principis, obligacions i prohibicions del Codi constitueix una pràctica poc professional i portarà desprestigi a la professió. És responsabilitat de cada cos professional nacional assegurar-se que els seus membres compleixen l’esperit i la lletra del codi, i actuar en cas d’incompliment provat.

II. Obligacions envers el Patrimoni Cultural

Article 5: El Conservador-Restaurador respectarà la importància estètica, històrica i espiritual i la integritat física del patrimoni cultural del qual se l’ha deixat a càrrec.

Article 6: El Conservador-Restaurador, en col·laboració amb altres col·legues professionals implicats en el patrimoni cultural, tindrà en compte els requisits del seu ús social alhora que preserva el patrimoni cultural.

Article 7: El Conservador-Restaurador ha de treballar amb la màxima qualitat amb independència de qualsevol opinió respecte al valor comercial del patrimoni cultural. Tot i que les circumstàncies puguin limitar l’abast de l’actuació dels Conservadors-Restauradors, s’hauria de mantenir el respecte al Codi.

Article 8: El Conservador-Restaurador ha de tenir en compte tots els aspectes de la conservació preventiva abans de dur a terme cap intervenció directa sobre el patrimoni cultural i ha de limitar el tractament solament a allò que sigui necessari.

Article 9: El Conservador-Restaurador s’esforçarà a utilitzar només els productes, materials i procediments que, segons el nivell actual de coneixement, no malmeten el patrimoni cultural, el medi ambient o les persones. L’acció en si mateixa i els materials usats no han d’interferir, en la mesura del possible, en cap examen, tractament o anàlisi futur. També han de ser compatibles amb els materials del patrimoni cultural i ser tan senzillament i totalment reversibles com sigui possible.

Article 10: El tractament de conservació-restauració del patrimoni cultural s’ha de documentar mitjançant un registre escrit i il·lustrat de l’examen de diagnòstic, de qualsevol intervenció de restauració i de tota informació rellevant. L’informe també ha d’incloure els noms de tots els que han realitzat el treball. S’ha de presentar una còpia de l’informe al propietari o al custodi del patrimoni cultural i s’ha de mantenir accessible.

Article 11: El Conservador-Restaurador ha d’assumir només treballs en els quals és competent. El Conservador-Restaurador no ha de començar ni continuar un tractament que no sigui beneficiós per al patrimoni cultural.

Article 12: El Conservador-Restaurador s’ha d’esforçar a enriquir els seus coneixements i habilitats amb l’objectiu constant de millorar la qualitat del seu treball professional.

Article 13: Quan sigui necessari o apropiat, el Conservador-Restaurador col·laborarà amb altres professionals i participarà amb ells en un intercanvi complet de la informació.

Article 14: En qualsevol emergència en què el patrimoni cultural estigui en perill immediat, el Conservador-Restaurador ―amb independència del seu camp d’especialització― proporcionarà tota l’ajuda possible.

Article 15: El Conservador-Restaurador no retirarà cap material del patrimoni cultural tret que sigui imprescindible per a la seva preservació o que interfereixi substancialment en el valor històric i estètic del patrimoni cultural. Els materials retirats hauran de ser conservats, si és possible, i el procediment, documentat en detall.

Article 16: Quan l’ús social del patrimoni cultural sigui incompatible amb la seva preservació, el Conservador-Restaurador discutirà amb el propietari o el custodi legal si la fabricació d’una reproducció de l’objecte seria una solució intermèdia apropiada. El Conservador-Restaurador recomanarà procediments apropiats de reproducció que no malmetin l’original.

III. Obligacions respecte el propietari o el custodi legal

Article 17: El Conservador-Restaurador ha d’informar el propietari amb detall sobre qualsevol acció requerida i ha d’especificar els mitjans més apropiats per a un manteniment continuat.

Article 18: El Conservador-Restaurador està obligat a complir el secret professional. Per fer una referència a una part identificable del patrimoni cultural ha d’obtenir el consentiment del seu propietari o custodi legal.

Article 19: El Conservador-Restaurador mai ha de donar suport al comerç il·lícit de patrimoni cultural, i ha de treballar activament per evitar-ho. Quan la propietat legal estigui en dubte, el Conservador-Restaurador l’ha de comprovar mitjançant totes les fonts d’informació disponibles abans d’emprendre cap treball.

IV. Obligacions respecte als col·legues i a la professió

Article 20: El Conservador-Restaurador ha de mantenir un esperit de respecte a la integritat i dignitat dels col·legues, la professió de Conservador-Restaurador, i les professions i els professionals relacionats.

Article 21: El Conservador-Restaurador hauria de participar, dins dels límits del seu coneixement, capacitat, temps i mitjans tècnics, en la formació de becaris i d’ajudants. El Conservador-Restaurador és responsable de supervisar el treball confiat als seus ajudants i becaris i té l’última responsabilitat sobre el treball dut a terme sota la seva supervisió. Ha de mantenir un esperit de respecte i integritat cap a aquests col·legues.

Article 22: Quan el treball sigui (totalment o parcial) subcontractat a un altre Conservador-Restaurador per qualsevol raó, el propietari o el custodi n’haurà de ser informat. El Conservador-Restaurador original és, en última instància, responsable de la feina, llevat que es prenguin mesures prèvies.

Article 23: El Conservador-Restaurador ha de contribuir al desenvolupament de la professió compartint experiència i informació.

Article 24: El Conservador-Restaurador s’esforçarà a fomentar una comprensió més profunda de la professió i un major coneixement de la conservació-restauració entre altres professions i el públic general.

Article 25: Els informes referents a intervencions de conservació-restauració, de les quals el Conservador-Restaurador n’és el responsable, són de la seva propietat intel·lectual (d’acord amb els termes del seu contracte d’ocupació). Té el dret a ser reconegut com a autor de la feina.

Article 26: La implicació en el comerç de la propietat cultural no és compatible amb les activitats del Conservador-Restaurador.

Article 27: Quan un Conservador-Restaurador professional emprèn un treball que està fora de l’àmbit de la Conservació-Restauració, s’ha d’assegurar que no entra en conflicte amb aquest codi.

Article 28: Per mantenir la dignitat i la credibilitat de la professió, el Conservador-Restaurador ha d’emprar només formes de publicitat apropiades i informatives pel que fa a la seva feina. S’ha de tenir especial cura amb relació a les tecnologies de la informació per evitar la difusió d’informació inadequada, enganyosa, il·legal o desautoritzada.

A qui m’haig d’adreçar si vull restaurar algun dels meus documents o de les meves obres?

El més important és assegurar-se que la persona que duu a terme la Restauració sigui un professional titulat en Conservació-Restauració. La formació acadèmica del personal que forma part del Taller de Restauració del Monestir de Sant Pere de Les Puel·les es pot consultar a la pàgina d’Equip professional.

Existeixen diversos tallers privats i públics on treballen professionals acreditats que ofereixen els seus serveis tant a entitats públiques i privades com a clients particulars.

Actualment, s’imparteixen molts cursos i programes educatius sobre restauració, ara bé, aquells que són oficials i que capaciten una persona per poder exercir legalment són únicament aquells impartits per les Universitats i per les Escoles de Conservació-Restauració homologades.

Els cursets, les pràctiques (remunerades o no), els voluntariats i els postgraus i màsters sense formació prèvia no són una acreditació vàlida per poder treballar com a restaurador. Hem de tenir en compte que la titulació de Conservador-Restaurador només s’obté després d’haver superat un programa lectiu d’un mínim de 4 anys.

En cas de dubte, sempre es pot demanar informació a les associacions de Conservadors-Restauradors a nivell estatal (ACRE) i autonòmic (a Catalunya, CRAC), entre d’altres.

Resumint, podem dir que:

  • Cal buscar un professional titulat (llicenciatura, grau o formació homologada).
  • Les persones sense titulació que han realitzat cursets, pràctiques, voluntariats, o algun tipus de postgrau o de màster sense formació prèvia NO poden exercir legalment com a restauradors.

He vist que existeixen moltes titulacions en Conservació-Restauració i no sé quines són vàlides i quines no. Com ho puc saber?

Pots consultar el llistat de titulacions vàlides per a exercir com a Conservador-Restaurador a la pàgina sobre Formació de la Asociación Profesional de Conservadores Restauradores de España (ACRE).

On es pot estudiar la carrera de Conservació-Restauració a Catalunya?

A Catalunya existeixen dos centres on es poden cursar els estudis oficials de Conservació-Restauració:

No tinc la carrera de Conservació-Restauració, però he fet un curset de restauració. Puc dur a terme algun tipus d’intervenció?

No, només aquelles persones amb titulació estan legalment reconegudes per exercir com a restauradors i per oferir els seus serveis. Els cursos de conservació-restauració estan especialment pensats per a aquelles persones que:

  • Tenen al seu càrrec col·leccions patrimonials (bibliotecaris, arxivers, museòlegs…).
  • Estan en contacte directe amb els documents i les obres a causa de la seva professió (enquadernadors, investigadors, professors…).
  • Posseeixen un gran nombre d’obres (bibliòfils i d’altres col·leccionistes en general).

En tots els casos, els cursos serveixen per ampliar els coneixements d’aquests grups de persones i per ajudar-los a identificar les tipologies de degradacions que poden patir les seves obres. A més, també són un recurs molt útil per explicar i mostrar quins són els tipus d’intervencions i de serveis que ofereixen els Conservadors-Restauradors.

Els cursos són un bon recurs per ensenyar les nocions bàsiques sobre la matèria, però no els coneixements complets.

No tinc la carrera de Conservació-Restauració, però he dut a terme un màster relacionat o un doctorat. Puc exercir com a Conservador-Restaurador?

No. Per tal d’exercir com a Conservador-Restaurador és imprescindible haver cursat alguna de les titulacions oficials de primer cicle.

No tinc la carrera de Conservació-Restauració, però he estudiat una carrera d’humanitats o d’arts (Història, Història de l’Art, Biblioteconomia…). Puc exercir com a Conservador-Restaurador?

No. Només es pot exercir com a Conservador-Restaurador si es té un títol específic que t’acrediti com a tal. La Conservació-Restauració és una carrera pròpia amb un programa lectiu molt específic. Les carreres d’Història de l’Art, d’Història o de Biblioteconomia (entre d’altres) poden ser molt bons complements per a la carrera de Restauració, però no en són mai un substitut.